El dia de la dona treballadora

«Com a dona i treballadora no m'identifico amb el Dia Internacional de les Dones que se celebra cada 8 de març. Em sento discriminada pel fet que se celebri aquest dia especial. La igualtat entre homes i dones no existirà mentre hi hagi dies que ens diferenciïn. No és aquest el camí, ni la paritat per llei ni la discriminació positiva ni aquesta absurda moda del que és políticament correcte, és a dir, "treballadors i treballadores", "companys i companyes", "nens i nenes", etcètera. La igualtat existirà quan a igual lloc de treball el sou sigui igual i les oportunitats les mateixes. Quan jo obtinc una cosa vull que sigui pels meus mèrits, no pel fet de ser dona. No vull que les llistes electorals s'omplin de dones perquè el Govern de torn ho ha decidit així, sinó per la seva capacitat, exactament igual que ho exigeixo als homes que es puguin presentar. Això sí que es mereix una llei.» (Marta Álvarez, El Periódico, 9 de març del 2006).

M'identifico amb aquesta dona en el que diu sobre el Dia Internacional de la Dona Treballadora, i per això ahir no vaig dir res sobre el tema. No estic d'acord, en canvi, amb el que diu sobre les lleis antidiscriminatòries. Els polítics han de fer pedagogia sobre aquest assumpte i una bona manera de fer-la és per mitjà de lleis com les que proposen, que obliguin a un equilibri més gran de sexes als partits i en altres indrets. Nosaltres també som capaces, què carai. Hi ha molts polítics que hi són per la cara, i estic segura que moltes dones ho farien molt, però molt més bé que la majoria que hi són ara. Justament pel fet de ser dones, tenim un plus genètic en l'aptitud per organitzar una societat, per complexa que sigui. Apa.