“Se’ns en va anar de les mans”

“Se’ns en va anar la cosa de les mans”, diu que deien els nois que van matar la captaire del carrer Guillem Tell. La frase és terrible, sona com si fins que no se’ls hi va “escapar” de les mans –fins que no la van matar–, allò no hagués de ser “tan” reprovable. O sigui, una mica de maltractaments, però poca cosa, tu, més que res per marcar territori. A més, aquella dona no vivia “amb dignitat”, o sigui que li hem estalviat patiments. Sí, sap greu, és clar, sobretot perquè ara a nosaltres ens pot caure un bon pal, però nosaltres no volíem arribar “tan” lluny, i a més no n’hi ha per a tant, no? Ara tothom es preocupa d’aquesta dona, per què no se’n preocupaven abans? Si no se’ns hagués escapat la cosa de les mans, ara estaria a l’hospital, potser ferida i una mica cremadeta, però ben cuidada, i menjaria calent. “Llàstima que se’ns va escapar de les mans”.

Bon Nadal

Bon Nadal, bones festes, bon any nou, bondat per a tothom... i no dic bon estatut, perquè m'estimo més que el retirin, tal com van les coses.

La força de la societat civil

Dilluns al matí a quarts d'11 vaig rebre la primera notícia sobre el tema d'Alcampo, una cadena d'hípers de Madrid que també té botigues als Països Catalans. En una d'aquestes botigues, a la secció de vins i caves i productes nadalencs -on, tot s'ha de dir, hi havia també cava català- van aparèixer uns rètols, uns quants rètols tot al llarg del prestatge, que deien que si el client volia "cavas no catalanes" que anés a tal altra zona de la botiga. És evident, doncs, que Alcampo volia fer ressò encara que fos indirectament al boicot als caves catalans . Després Alcampo ha rectificat i ha parlat d¡'una mala interpretació dels rètols, i segur que en part té raó, però el fet inqüestionable és que ja havien fet ressò al boicot.

El que volia posar de manifest és que fins avui (dijous) no ha aparegut l'assumpte als mitjans de comunicació generals (l'he vist a l'Avui i VilaWeb), quan des de dilluns corria per la xarxa de manera desaforada i ja hi havia hagut tota mena de reaccions, de manifestacions i de contramanifestacions (orals).

Em sembla una prova que la nostra societat civil té molta força i que la nostra capacitat d'acció i de reacció no es basa en uns mitjans de comunicació que posen en marxa campanyes des de dalt, sinó en el fet que són sorgides des de baix, des de la base.

No sé, m'he posat contenta quan he vist que una cosa que jo vaig ajudar a fer córrer des de dilluns avui surt als mitjans de comunicació.

Crec en l’Oleguer Presas

Jo crec que l’Oleguer Presas, home discret, no jugarà amb la selecció espanyola de futbol. L’han convocat a una sessió prèvia i hi ha anat, però perquè no li compensava de cap manera dir que no a aquesta convocatòria: si no hi anava, es veu que podrien obrir-li un expedient i hauria sigut un sacrifici per no res, perquè no hauria tingut gairebé cap repercussió internacional, ja que encara no seria oficialment “jugador internacional”: s’hauria interpretat com un “no al diàleg”. Aleshores el que pot passar és que el seleccionador espanyol, que ara no sé qui és, jo de futbol…, podria ser que ja no el convoqués per jugar, amb la qual cosa l’Oleguer s’ha estalviat l’expedient i tot plegat. L’Oleguer em decebria molt si després fos convocat per la selecció espanyola i hi jugués. Aleshores sí que ens hauria fet un mal favor, amb tant misteri fins ara. Ho hauria d’haver dit fa temps: “Si em convoquen, hi aniré, perquè és obligatori...” o el que sigui. Però fins ara no m’ha donat motiu per no creure en ell. Si ha mantingut fins aquí la incògnita, crec que és perquè no pensa jugar amb un equip que no és el seu. Però ho dirà quan toqui… si és que li toca. Jo continuo creient en ell.

I no és que m’agradi gaire com a tipus, oi?, perquè el trobo més aviat lletjot... Però això no té res a veure amb el que estem parlant.

L’autoestima dels altres

Potser no hem d’enfrontar-nos de cara als defectes dels altres –ni tampoc lloar-los, és clar–, però podem fer que millorin si ens centrem a potenciar les seves virtuts. No podem anar pel dret, sinó per la porta del darrere, animant indirectament a centrar-se en els punts més positius. Si a Hitler algú li hagués dit de jovenet que tenia gràcia per tractar els animals –que es veu que en tenia–, tal vegada hauria muntat una gossera. I llavors segurament hi hauria hagut problemes d’una altra mena, però potser no hauria començat la Segona Guerra Mundial.