Una errata de 36.000 euros

Una dona de Madrid va rebre a casa un fullet publicitari en el qual s'anunciava un cotxe de luxe per només 9.000 euros, nou de trinca. A la dona li va fer il·lusió, vés. Va dir: "Ostres, per aquest preu, quina fardada..." I va anar a la concessionària -el fullet deia: "Acuda a su concesionario más cercano"- i va demanar el cotxe.

Els de la concessionària no se'n sabien avenir. "No pot ser", repetien. I van dir que no podia ser, que era una errada, que el cotxe costava 45.000 euros. Però la dona no es va donar. I si jo potser la criticaria pel fet d'aquella vanitat de voler tenir un cotxe de luxe, encara que fos a preu de saldo, ara sí que l'aplaudeixo, perquè la dona va decidir anar fins al final.

I de moment -suposo que som encara en el primer assalt- se n'ha sortit. L'Instituto Regional de Arbitraje de Madrid li ha donat la raó i ha dictaminat que li han de donar el cotxe per 9.000 euros, al·legant que si hi havia un error en el fullet s'havia d'haver enviat a tothom un altre imprès amb una fe d'errates i, en segon lloc, que havien d'haver posat un rètol en totes les concessionàries per avisar que en tal fullet hi havia una errada.

No sé què ha passat amb el/la resposable del text del fullet, però aquest tema ens interessa molt a les traductores i correctores de textos. Hem d'anar amb molt de compte! Que encara, si mai ens equivoquem, ens poden fer pagar 36.000 euros per una errata! I jo no els tinc!

Cindy Sheenan, detinguda

Cindy Sheehan, de 48 anys, mare d'en Casey Sheenan, un soldat nord-americà de 24 anys mort a l'Iraq ara en fa dos, ha estat detinguda, esposada, fotografiada de front i de perfil amb un número sota la cara, i les seves empremtes dactilars han passat a formar part dels arxius policials. (Aquí, en aquest Estat espanyol que tan bé ens cuida, des de l'any 1941 les nostres empremtes digitals, les de tots els ciutadans i ciutadanes, també estan en mans de la policia; aquí tothom som presumptes culpables). Sheenan va ser arrestada per manifestar-se pacíficament a l'avinguda Pennsylvania, sembla que massa a prop de la Casa Blanca. Davant la Casa Blanca del senyor Bush, estan prohibides les manifestacions. La policia va advertir a Sheenan tres vegades que no podia estar allà "per motius de seguretat". Ella no anava armada; només portava una pancarta inofensiva que deia "Stop the war in Iraq". Després del tercer avís, el sergent de policia Scott Fear la va detenir i se la va endur.

Des d'aquí, la meva solidaritat amb una mare de família que estima tant el seu fill, i els fills de totes les altres mares americanes, que és capaç d'anar a la presó per defensar-los del seu president.

Rentrée

Els homes no paren de dir que la "rentrée", que la feina, que la fi de les vacances... i són pocs els comentaris que sento per explicar la doble rentrée de moltes mares, que hem de combinar la feina, de vegades la mateixa que ells, amb la rentrée familiar, els nens i la casa. Ells es dediquen amb totes les seves forces a la seva rentrée professional, t'ajuden una mica a organitzar els nens i els és igual tota la resta -sobre la casa et diuen: no cal que t'hi amoïnis, dona, són quatre dies, no passa res perquè tot estigui una mica més pengim penjam...- i nosaltres -almenys jo- no sabem viure amb la casa penjim penjam. I a la feina tot ho volen per avui! Aquests quinze dies són terribles!