Una mare es disfressa

Una mare volia veure el seu fill i no la deixaven perquè el seu fill estava pres, ingressat al pavelló penitenciari de l'Hospital de Terrassa. El dia 22 de setembre, la mare es va disfressar d'infermera, va dir a l'entrada que era una anestesista de la qual coneixia el nom, i va entrar. L'escena següent va ser que els responsables del centre van trobar un intern abraçat amb una suposada metgessa, van sospitar que allà passava alguna cosa estranya i els van cridar l'atenció. Davant el desconcert dels vigilants, la mare va marxar per on havia vingut. No van ser capaços de frenar-la ni encara menys de detenir-la -que segurament, segons les lleis, és el que hauria tocat.

Un bravo a aquesta mare i a aquests vigilants que no van reaccionar i no la van detenir. A partir d'ara, la bona dona ho tindrà més difícil per fer aquestes coses, ja que es reforçarà la vigilància del centre, però de moment "She've got it!", i jo la felicito de tot cor. Què són les lleis davant l'amor d'una mare?

(I per cert: per què el govern espanyol triga tant a decidir que els presos bascos, siguin d'ETA o siguin com siguin, estiguin ingressats en presons del País Basc? Quina culpa tenen les mares que els seus fills estiguin presos... sobretot si la llei diu positivament que els presos de tot tipus han d'estar ingressats a prop de casa? Què hi fan, doncs, a les Canàries, a Madrid, a Andalusia, a Extremadura...?)