Una errata de 36.000 euros

Una dona de Madrid va rebre a casa un fullet publicitari en el qual s'anunciava un cotxe de luxe per només 9.000 euros, nou de trinca. A la dona li va fer il·lusió, vés. Va dir: "Ostres, per aquest preu, quina fardada..." I va anar a la concessionària -el fullet deia: "Acuda a su concesionario más cercano"- i va demanar el cotxe.

Els de la concessionària no se'n sabien avenir. "No pot ser", repetien. I van dir que no podia ser, que era una errada, que el cotxe costava 45.000 euros. Però la dona no es va donar. I si jo potser la criticaria pel fet d'aquella vanitat de voler tenir un cotxe de luxe, encara que fos a preu de saldo, ara sí que l'aplaudeixo, perquè la dona va decidir anar fins al final.

I de moment -suposo que som encara en el primer assalt- se n'ha sortit. L'Instituto Regional de Arbitraje de Madrid li ha donat la raó i ha dictaminat que li han de donar el cotxe per 9.000 euros, al·legant que si hi havia un error en el fullet s'havia d'haver enviat a tothom un altre imprès amb una fe d'errates i, en segon lloc, que havien d'haver posat un rètol en totes les concessionàries per avisar que en tal fullet hi havia una errada.

No sé què ha passat amb el/la resposable del text del fullet, però aquest tema ens interessa molt a les traductores i correctores de textos. Hem d'anar amb molt de compte! Que encara, si mai ens equivoquem, ens poden fer pagar 36.000 euros per una errata! I jo no els tinc!